Quan jo era petitó,
amb sos meus amics jugava;
p’es carrers me rossegava:
lo que fa un infantó.
A mu mare, per sabó,
molts de doblers li costava.
No em pensava jo que tu,
com te veia per ses places,
amb un viudo te casasses
quan no l’ha volgut ningú.
Aquí estic i no me moc
i estic a la flor del món.
Jo era lo que tu ets
i tu seràs lo que jo som.
Un jove mort.