Altres cançons relacionades
Qui no n'és estat ausent
ni sap què cosa és penar,
que m'ho véngui a demanar,
i jo l'hi diré ben clar,
punt per punt tal com m’ho sent.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
Jo no tenc fetge ni lleu
ni sang ni uis per plorar
des que te’n vares anar,
amb comptes de no tornar,
de ca nostra, estimat meu.
Tradicionari de Mallorca
