Quan s’estimat s’embarcà,
estava a la flor del món.
Ja no hi ha temps que no torn,
però aquest no tornarà,
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Navegació
Maria de la Salut
16
III
Jo tenc es paneret ple
de figues alicantines.
A dins Llubí ses fadrines
que se treuen ses espines
abans d’aficar-les-sè.
-¿Això què és?
-Un cabei.
-¿I això?
-Un dit.
-No se pot baratar
fins que serà vermei o podrit.
Tres joves dins un carrer
que tenen habilitat:
una té es cos ben taiat
i s’altra camina bé
i s’altra sa cara té
de diamant esmaltat.
−¿Me voleu dir aquesta casa
ane quines parts se troba?
I sa que camina bé,
¿que deu esser rica, o pobra?