He mirat es Puig de Randa
i es roquet colca de tot:
porem fer via, d’un bot,
i vamos a la baranda.
Un claveller a sa finestra,
de molta gent és mirat.
Sortiu-hi, clavell daurat,
que per vós se fa sa festa.
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era mon penar
com lluny de vós habitava.