Un pastor me té cativa
i no em vol alliberar;
promet que el tenc d’estimar
tant com Déu me darà vida.
A mi em danyen ses serenes
i aquest anar en sa nit;
i jo, per ses Magdalenes,
sainat de totes mes venes
m’aixecaria d’es llit.
Es meus sentiments són grans;
los duc escrits a sa cara,
quan jo veig plorar mon pare
i mu mare i es germans.