Que n’ets d’hermosa i alegre!
I de nom te diuen Bel:
més viva que una centella
i més dolça que la mel.
Un dia devora es foc
uns faldons m’apedeçava,
un pam i mig ne mancava
i jo ho vaig embeure un poc.
S’hi han posat de deveres,
a fer-mos mudar es bé!
Jo primer consentiré
que me duguen p’es carrer
amb ciris i atxes enceses.