Es moix de menjar té falta
i ho ha posat en magror.
quan surt de dins es fogó,
pega bot i cau dins s’altre.
Tant en sa nit com de dia,
diumenge i dia fener,
jo me passeig p’es carrer:
“Bones tardes”, o “Bon dia”.
Voldria anar-me’n al cel,
an el cel quan serà hora,
soliment no esser sa nora
de sa mare d’En Miquel.