Oratjol de tramuntana
és qui m’alegra es cor meu.
¿Com deu campar En Tomeu,
aquell estimadet meu
darrere aquella muntanya?
Ja no em veuràs emprar pinta
ni sa cara em rentaré
que no hagi vist lo meu bé
que llaura en es sementer
a sa Clova d’es Pont d’Inca.
S’estimat està a Sa Pobla
i diu que no pot venir.
Jo li he enviat a dir
que li vui pagar es camí
es d’anar i es de venir,
de cada passa una dobla.