Jo n’he festejades onze,
i en es carrer n’hi ha nou;
totes quedaren burlades,
perque amb una ja en tenc prou.
Per ventura pensau ara
ane qui dareu es “sí”.
Si el me donàveu a mi,
quina alegria per mi!
Quin enuig per vostra mare!
Vos viviu i veureu coses
i admirat ne quedareu.
Venturós és el qui creu
i pot rescabalar amb gloses.