Valent som, de pinxo faç,
taverneig i bec si puc,
tir es ganivet i jug,
la Sang pintada en es braç.
Sou com la mata porrera,
que no fa fruit, sinó pols:
donau esperança a molts
i amb pocs teniu la quimera.
De ses portes d’es corral
tot quan li deia sentia.
Tant sa mare com sa fia
haurien mester cimal.