Fins a Algaida, hi som estat;
ara a Llorito no ho sé:
està damunt un coster
a un lloc molt retirat.
No trenguis banc ni cadira
per jo, que no n'he de menester,
perque tateix no seuré
mentres ta mare no hi sia.
Carta, faràs el favor
de partir ben aviada,
i no faces cap posada
fins que siguis entregada
en mans d’aquella criada
ambe qui jo tenc s’amor.