Per sa finestra sorties
solament per rallar amb mi.
No ho faries ara així!
No ho digues, que mentiries!
Cara de dos mil estrelles,
no em torbis l’enteniment.
Jo me pens tenir present
les onze mil meravelles.
-Adiós, figueraleres,
-Adiós, festejadors.
-Tirau, acompanyau-mós
fins en aquelles barreres.
-No és que no en tenguem quimeres,
però és massa escandalós.