Al qui de mi ha rallat,
al qui ralla i no s’atura,
Déu li do tanta ventura
com el qui neix i no sura
i se mor desesperat.
Per sa finestra sorties
solament per rallar amb mi.
No ho faries ara així!
No ho digues, que mentiries!
¿Com deu esser que, en sortir
un pretendent a una al•lota,
en dia que té marrota
tot d’una li diuen “sí”?