Que sou de desgraciades,
senyores de Felanitx!
Perque es senyors més rics
se casen amb ses criades.
–Aquell qui té passió,
algun dia la demostra.
Jo vénc de la vila a posta
per entregar aquest favor.
–Ja li diràs que he rebut
es ramell amb alegria,
però més m’agradaria,
qui l’ha enviat, fos vengut.
L’amo sempre atropellava:
-Hala, hala, jornalers!-
I si no era p’es doblers,
mal aire em faç, si segava.