Bona estona, gabellins,
pensareu en En Rutina,
que, si ell se determina,
fareu llatra sense brins,
si no deixau es camins
que van quantra la doctrina.
Venia de Son Ramon
de taiar sa romeguera,
i vaig perdre sa somera.
Mal d’altri, riaies són!
Tenc un lloro mut i el tenc de matar;
se menja sa fruita del pobre hortolà.
El pobre hortolà dins la col va nèixer:
la col s’acopà, ¿com ’via de créixer?