Quan era davant ’Lacant,

Quan era davant ’Lacant,
es vent a ratxes venia,
i es llaüt que les prenia
com a verguetes de llamp.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Llaüts

Poble

Alcúdia

Núm de glosa

Volum

III

Altres cançons relacionades

Madoneta, sa panada
jo sempre l’alabaré;
no vos diré quin gust té
fins que la m’hauré menjada.

Hermosa no m’ho digueu,
perque mai ho som estada:
digau-me desgraciada,
i així l’endevinareu.

Diumenge, si Déu ho vol,
es saig ha de fer una crida:
“Que no hi hagi cap cabrida
que no dugui picarol”.