–Es mal de l'amor no mata,
emperò fa estar malalts.
–Calla, calla; tu no parls,
que tenc lo meu cor que esclata!
Hi ha molts de pescadors
qui passegen sa canyeta
i pengen sa senaieta
sense res que menjar-lós.
Jo estic a la serenada
a baix d’es teu finestró.
Si me tenguesses amor,
amb sa primera cançó
ja t’hauries aixecada.