Adiós, amor passada!
¿Que ja no us entreteniu?
Tanta amor com me teniu,
¿tota ja l’heu olvidada?

Segar m’hauria agradat
tot s’estiu davall un pont
i vorera d’una font
d’aigordent, de vi i tabac.

A Madrid hi ha una dama qui ha fets els nou-cents anys
i totes les véies reien i les véies reien tant!
S’empolaina i se pentina com una noia a quinze anys;
s’ensabona bé la cara i se mira en el mirai.
I com surt a la finestra, veu passar un estudiant.
-Estudiant, si em volies, te faria un ric marxant.
Tenc una guarda d’auveies qui pel camp van pasturant.
També tenc les sales plenes de la collita d’enguany.-
Ja se’n va a ca el notari i allà testament ne fa;
el notari de la véia només tenia un queixal.
Com surten de ca el notari, cap a l’esglèsia se’n van,
l’acompanyament darrere amb la música sonant.
El dilluns feren les noces i el dimarts feren el ball,
i el dimecres cau malalta i el dijous l’enterro li fan.
L’estudiant va darrere amb un fabiol sonant.
Amb els diners de la véia en troba una de quinze anys!