Es nous barcos de s’inglès tots tiraven an En Bossa i ell amb sa cama coixa no li pogueren fer res.
Barques, barcos
Artà
Ara que som arribat davant sa vostra carrera, no pas envant ni enrere perquè estic enamorat.
Mumareta meva, dau-me berenar, que es corsaris vénen i me’n tenc d’anar. En una barqueta partiré d’Artà a posar banderes enmig de la mar.
Una cosa que no és cosa i per tot el món se posa. La fosca.
