Cant i no tenc alegria;
més me trauria plorar
quan veig que ausent he d’estar
de qui me dóna alegria.
Es xuriguer de Morell
se posà dalt una soca
i va fer es cantar de lloca
i s’estoja es polls per ell.
Estimat meu preciós,
no em mireu per tan traïdora,
que ma vista s’enamora
de tot quant duis i de vós.