Cinc són els bous
que l’arada menen;
el camp és blanc
i la llavor és negra.
Els cinc dits de la mà, la ploma, el paper i la tinta amb què escriuen.
Aquesta boqueta d’or,
que la tens d’agraciada!
Obri-la qualque vegada
i alegraràs lo meu cor.
No crec que cap homo fes
lo que he fet amb tu, ingrata.
Des d’avui es cor barata:
me’n vaig a fer-ho al revés.