Vós me deixàreu a mi
es capell per recordança;
si no fos mala ensenyança,
el faria beneir.
Cada pic que el veig, puc dir
que multiplic l’enyorança.

A sa paret d’es quarter,
allà te tenc retratada
per pegar-te qualque uiada
quan revista passaré.

Tu vas descalça de peus,
cosa que mai t’hi has vista:
ja passaràs vida trista,
si no cerques xixisbeus.