Son Uiastre, un reinat gran
que per viure tothom basta:
arriba d’un cap a s’altre
i llavò fins a Son Fam.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Son Uiastre
Artà
1257
III
Fuma, fuma, xemeneia,
mos n’anirem per allà.
Trobarem un capellà;
mos darà peixet i pa
i un cortonel•lo de vi
per passar aquest sant camí.
Passau, bous, i passau, vaques,
i gallines amb sabates,
i capons amb esperons.
Sa nineta ha fet torrons
i es Vicari els ha tastats,
i els ha trobat un poc fats,
els ha tornats en es forn
perque sien confittas.
I si no són vius, són morts,
o si no, són enterrats!
Com vaig començar a venir,
no em `guésseu donat entrada,
no es seria enamorada,
sa vostra fia, de mi.
Al•lota, ¿qué has posat ram?
¿O tens sa bóta que et vessa?
¿Tan petita i ja tens pressa?
Què faràs en esser gran!