Ha molta estona que sé
que es garbaions fan ses paumes;
som afectada de Jaumes:
com un se’n va, s’altre ve.

Si tu te fas la rosa, rosa del roser blanc,
jo me faré la beia i te vendré a picar.
Si tu te fas la beia i a mi me vols picar,
jo me faré l’anguila, l’anguila del mar gran.
Si tu te fas l’anguila, l’anguila del mar gran,
jo em faré pescador i te vendré a pescar.
Si tu et fas pescador, i a i me vols pescar,
jo me faré la llebre, llebre del puig més alt.
Si tu te fas la llebre, llebre del puig més alt,
jo em faré caçador i te vendré a caçar.
Si tu et fas caçador i a mi me vols caçar,
jo me faré la monja, monja del convent gran.
Si tu te fas la monja, monja del convent gran,
jo me faré el frare i et vendré a confessar.
Si tu te fas el frare i a mi em vols confessar,
val més que mos casem i no penarem tant.

Menescal, ja podeu córrer,
i duis-vos-ne unguent bo,
que sa somera se mor
del sen Mateu de Sa Torre.