Que ho som, de desgraciada,
Bon Jesús, en aquest món!
N’hi ha qui en festegen dos,
i a mi ningú m’ha cercada.
¿Saps què voldria ta mare?
Que t’esclatasses cavant
i que no menjasses tant,
que sa farina va cara.
De dins S’Alqueria Blanca
dins Son Perot miraré,
i almanco m’alegraré
en sentir s’amor com canta.