Cada dia em feis munyir
i no em dau llet ni formatge.
L’amo, si ho feis així,
no mudau de proceir,
no hi ’guantarà cap missatge.
A Petra i a Sant Juan
no s’enquantra cap forner
ni venedor ni tender.
Si hi va un esteranger,
saps que és perillós a fer
un dijuni sense guany;
i si les rendeix sa fam ,
llavò el tracten de grosser
i el poble mal li té
si no el poren ’gafar amb ban.
Ja sé que la gent dirà
que em vaig enamorar jove:
qui posa llevat i tova,
té esperança de pastar.