Es Canyar de l’Alenyar,
sa pleta de les Alonyes,
tots plegats varen cantar
paraules clares i bones.

Comprador.-¿Què en voleu d’aquesta campaneta
que fa tan bon so?
Venedor.-Set caixes de diners
i encara més.
Comp.-Anau, anau,
que sa coa vos cau.
Ven.-Veniu, veniu
que sa coa vos riu.
A la campaneta: -¿Quantes campanades vols?
Campaneta: -Deu.
Comp. i Ven.-Una, dues, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou,
deu. ¿Què t’estimes més: pa o peix?
(Si la campaneta diu “pa”, va al lloc del cel. Si diu “peix”,va al lloc de l’infern. Ho repeteixen tantes vegades com campanes hi ha. Llavors demanen:)
-¿Què t’estimes més: un molí nou o un molí vei?
-Ún molí nou. (A l’infern!)
-Un molí vei. (Al cel!)
- Unes cases.

Ella taia un bri, dos brins,
i sols no sap safalcar.
¿Que se devia pensar,
quan l’amo la va llogar,
que n’era riure i folgar
a ca seva amb sos fadrins?