Un temps, quan me festejaves,
duies camisa de llista,
i ara que la dus blanca,
quan me veus, cales sa vista.
Un oller de Sant Marçal
Sant Feliu va dur a Llubí;
no va tenir p’es camí
cap ungla que li fes mal.
Jo no pensava en Ciutat
quan no hi tenia ningú,
i ara que t’hi tenc a tu
no m’ho puc treuere d’es cap.