Es dia de Sant Feliu,
com sa Ferrera ballava,
sa Generala plorava
llàgrimes de viu en viu.
Ja me puc morir en voler,
perque tenc lo que volia;
ja no esper més alegria
que el cel, a on Déu me crida
i ara ja hi voldria ser.
Noltros venim de matances
i hem mort un porcellí.
Si voleu sebre d’on som:
som d’es poble de Llubí.