Sa mare, vós governau
aquest preciós jardí;
es meus comptes són així:
que, en tornar venir a Llubí,
d’ell m’entregareu sa clau.
Molt m’agraden ses mongetes
perque és un llegum purgant,
i un homo de tant en tant
repica ses castanyetes.
Si em venies per cançons,
a mi no m’hauries a cames,
posadora de raons
i robadora de fames!