Si jo en es portal sortia
i ma vista descobria
que venguésseu aviat,
oh mirai meu estimat,
que t’enyor i t’he enyorat
aquest temps que has estat
’partat de ma companyia!
No s’és post es sol cap dia
que en tu no haja pensat,
que non t’haja comanat
a Cristo sagramentat,
també a la Verge Maria.

Miquel, Miquel, Miquelet,
que m’has causada de pena!
Jo vendria a veure’t
d'es jardí de Barcelona.

Perdonau de la tardança
si fa temps que no he vengut.
No us penseu que haja tengut
pensaments de fer mudança.
Sa tristor i s'enyorança
m'han privada la salut.