Comandacions m’han donades,
Maria, que les te das,
un jovenet que fa cas
de tu algunes vegades.
M’ha dit que ses caminades
per temps te seran pagades,
vegada que tu voldràs.
Jo vaig a l’arranca-sega,
cap avall costa a través.
No em pensava que hi hagués
dins es lloc d’es Calderers
una jove tan alegre!
I encara En Juan d’Hortella
la hi troba sa mitat més.
Oh Juana-Marieta!
Tu m’has guanyat mon voler;
si tu vols, podràs esser
de lo meu cor mestresseta.