Amb sa forca i es fauçó
vaig eixermar a Son Ordines:
de tant d’aficar-me espines,
en es dit tenc un inflor.
Anit farà bona lluna
i ets ametlers bones ombres;
jo n’he d’acompanyar una,
sa que manco se fa comptes.
Moliner, amb sa molinera,
que hi dormiu, de descansat!
Fa vent i no heu envelat,
i mu mare té es llevat
que li surt de sa pastera.