Qui barata, es cap se grata,
i mon pare el se gratà,
perque volgué baratar
mu mare amb una més guapa.
Jo la festeig hortolana
quatre mesos en s’estiu,
i quan arrib, ja me diu:
-Menja meló, si en tens gana.
Ben bé es poria excusar
d’anar a Sóller a fer planta!
Jo em pens que aquesta berganta
d’alegria en dóna tanta
com una òliba que canta:
i si un tot sol s’enquantra,
un bon esglai sol pegar.
N’hi pren com un aubardà
qui, de desbuat que està,
dalt sa bístia no s’aguanta.