Sa pobila de sa Tanca
no l’havíem vista mai
i la vérem dins un ball
qui ballava d’anca d’anca.
Corb, corb, corb, corb, corb,
mal caiguesses mort
dins un sac de paia.
Ta mare badaia,
ton pare ja és mort.
Vós sou aquell que em privau
ses meves alegrietes;
de lluny me feis manballetes,
i com som prop, no em mirau.