Polòni’ quan tu seràs a
a Son Pou majoraleta,
si hi vaig per una gerreta
d’aigo, ¿que no la’m daràs?
Estic damunt sa figuera,
no sé quan davallaré;
per ventura hi romandré
per llavor d’espareguera.
Qui està malalt i s’hi dóna,
ell mateix se du a la mort:
això és sa més trista sort
que pot tenir una persona.