Tant m’és es xot com cabana,
com pellissa de pastor.
Jo pens en sa meva amor
qui habita dins Son Fullana.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Son Fullana
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1088
Volum
III
Altres cançons relacionades
Mos donaven per menjar
un poquet d’arròs bullit;
sense força ni delit
el mos ’víem de menjar.
I s’aigo de per allà
qui sa sang mos corrompia,
i deien de cada dia:
-Ditxós qui ho podrà contar!
Jo tenc d’arribar a sabre
qui t’ha fet aquest ramell:
una rosa i un clavell
lligat amb un floquet negre.
En passar p’es meu carrer,
a s’altra part girau-vós;
la gent dirà: -Aquests dos
encara se volen bé.
Tradicionari de Mallorca
