Cada dia tenc notici?
de que tu m’enganaràs.
Si és així, bé faràs
de dur-me an es suplici.
Jo no sé amb quin indici
tal pesar me donaràs.

Es gall m’han posat, Coloma,
a preu de molt alt valor:
cent lliures de cada ploma
i cent de cada barbó.
Perque no estigues fellona,
serà teu, en pagar-ló.

¿Tu que vols altre criat
perquè et servesca més bé?
No muds, que no mudaré
fins i tant que cert sabré
que ton voler li has donat.
Llavò me sera forçat
es dir: -Quin cos tan ingrat!
que un tal no em ’vies de fer.
’Guesses engegat, primer,
i jo me’n seria anat.
Ara estic enamorat.
Senyor, ¿com ho he de fer?
Plorant pel món aniré
per veure si encontraré
qui em don consol o qui em mat.
Que, si no tens piedat,
dins la mar me tiraré;
i així tu veuràs, mon bé,
cara de sol vertader,
que em som mort desesperat.