Molt m’agrada es nom Francesc:
com qui menjar mel en bresca.
Me diuen que l’avorresca,
i jo més l’encobeesc.
Germana meva, jo et planc
que et casis amb teixidor
que et farà menjar es segó,
no dic es que faràs, no:
es qui cau davall es banc.
Tan fortes són ses amors
com ses muntanyes relades.
Si vénc claretes vegades,
jo hi som per no enfadar-vós.