Sant Juan Pelós
té una conia
qui cada dia
n’hi fa vint-i-dos.

Serra, serra, serrador,
serrarem aquest tió;
guanyarem quatre doblers:
dos per pa i un per peix
i un per botifarró.
Serra d’aquí,
serra d’allà.
Quan l’haurem serradet,
el tirarem dins sa paret.

S’altre dia em varen dir
si em volia fer beata.
Casera tenc jo que em mata!
No vui estar pus així!