Ella menja metles, metles, sense tenir ametlerar. Ara he arribat a afinar de Son Cigala ses cel•les.
Son Cigala
Algaida
Jo tenc un enamorat pubil, i diu que bé em vol; a ca seva n’és tot sol i diu que tant li agrad.
En Miquel és dins es bres i En Llorenç l’engronsarà. I, si enguany pesa un quintar, l’any qui ve en pesarà tres.
Pipeta, treu foc i en fumarem una. S’al•lota en té una i no vol que la hi toc.
