Es revells tornen uiastres;
m’hi va dir un garriguer.
Però en quant a ses madrastres,
venturós es qui no en té.
Aina vui, Aina reclam.
Aina, recorda’t de mi!
En sentir anomenar Aina
ja estic com un xerafí.
Quan es barco partirà,
que amollarà ses meves cadenes,
sa sang de ses meves venes
tota s’apilotarà.