Un bover darrera es bous
sempre passa parenostros,
i en esser a ca’n Deu-sous:
per aquí se’n van es nostros.
Jo voldria debanar
es teus budells a un torn;
d’un cap a s’altre del món
los faria rossegar.
No estigues interessada
si pas i no t’escomet,
perque n’és un rallar fred
amb jove que no m’agrada.