Com veig que me n’he d’anar
i vós aquí heu de romandre,
és llevar-me la vianda
de què m’he de sustentar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Comiat
Sant Joan
Amor, Destí, Productes alimentaris, Tristor
7a7b7b7a
Consonant
4
526
I
34
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Jo no havia menester
mocador per recordança,
que a mi em basta s’enyorança
per tot es temps que viuré.
Garrida, mala és l’ausència,
les penes terribles són;
però es trebais d’aquest món
preniu-los amb paciència.