¿On m’has duita, Salvador,
a morir dins s’Estorell?
Me’m pendrà com el vedell
qui p’es seus peus du sa pell
a ca s’assaonador.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
S'Estorell
Poble
Llubí
Núm de glosa
984
Volum
III
Altres cançons relacionades
Perque sou tendra d’edat,
no volen que amb mi ralleu.
Jo confii que granareu,
sa jove, i si vós voleu,
a mi sempre em trobereu
firme,qui no hauré mudat.
Però teniu piedat,
que veis que m’heu carregat,
massa feixuga, sa creu.
Sa creu que m’heu carregada
amb bon gust l’abraçaré.
Confiau, polit roser,
que s’amor no mudaré
fins que us hagin publicada.
Dos doblers de peix per ella
li basten bé per sopar,
i es vespre, com s’homo hi va,
un poc de brou d’escudella.
I ella, sa gran guitzera,
no se pot atgefegar.
-M’estranya que tu no et sentes,
nit i dia, de mon dol.-
Respongué sa d’es Forn Nou:
-Amb una quarta perhom
ja porem anar calentes.
Tradicionari de Mallorca
