Un soldat, per esser bo,
mai l’han de veure aturat:
com no té res embrutat,
que faça lo que faç jo.
¿Que lo d’enmig me fa por?
Cerc es racons i m’amag.
Si troben que m’he estorbat,
don sa culpa que és estat
que d’es ventre no estic bo.

Voldria que es sol fos post
i que es de demà fos fora,
perque tenc dins Son Perot
una nineta que plora.

Per anit no puc cantar,
que tenc sa veu escanyada.
Ja serà una altra vegada
que vos vendré a ajudar.