Sabràs que t’he volgut bé;
t’he estimat més que ta mare;
però tant he mudat ara,
que, si et dauraven d’or, encara,
per mi no vals cap dobler.

Ses fadrines deuen dir,
en veure fadrí granat:
-Tan vei i no t’has casat?
Qualque trebai deus tenir!

Tenc sa guiterra esquerdada
i es guiterró ben esmús;
guiterra, no sonis pus,
que és morta s’enamorada.