Mirau la Ciutat si és gran;
més ho és la part forana.
No us alabeu, ma germana.
‘Xau fer, es veinats ho diran.

Saps que estic d’enamorada,
Juan, i tu no em fas cas!
Sa terra d’allà on jo pas,
tota roman socarrada
i ets abres fan flamarada.
Surt defora i ho veuràs.

Quan En Roses era viu!
De com ell no se’n passetja.
A mi, qui malmanetja,
el me penj a sa corretja
passada en es darrer piu.