’Guesses sembrat ametlers
i ara coiries metles,
així com molts de pics vetles
tasses an es taverners.
Déu del cel té sa planeta
de qualsevol cristià.
Margalida, ramell clar,
jo voldria fos demà
veure’t davant un altar
que En Jordi et ’gués de posar
s’anell d’or a sa mà dreta.
A Andratx i a Calvià
ses aigos fresques són poques,
però hi ha unes al•lotes
que ets uis fan espirejar.