Enmig de sa plaça
caigué sa lluna:
se’n feren quatre parts
i tu n’ets una.
Ses joves han arribades
que, de seny, en tenen poc:
compren quinze pams de floc,
i molta volta sa dot
no val tant com ses macades.
Com rall amb ella, me diu:
-Estimat, jo som pobreta,
però tenc sa sang tan neta
com s’aigo que surt a un riu.