Com te’n vas a ses Pastores,
es meu cor està macilent:
tot és ànsia que tenc
que d’altri no t’enamores.
De dotze hores que té es dia,
amb vós onze pensaré,
tres quarts hi afegiré:
tant m’agradau, vida mia.
La vostra mare deu dir:
“Quina gent tan enfadosa!
Perquè tenc sa fia hermosa
no la me deixen dormir!