Comare, comare meva,
comare meva, adiós;
comare, regalau-vós,
però no de cosa meva.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Estellencs
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Desig, Passió i enamorament
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
513
Volum
I
Núm de pàgina
34
Altres cançons relacionades
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era el meu penar
com lluny d’ella me trobava.
D’enamorada que estava,
un punt me vaig allargar.
Jo n'era per alcançar
del món lo que més amava.
-No som com vós, estimada,
que menjau a fora casa
i fugiu sense pagar;
i ara us heu de conhortar
amb roba d'altri esqueixada.
Tradicionari de Mallorca
