Comare, comare meva,
comare meva, adiós;
comare, regalau-vós,
però no de cosa meva.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Estellencs
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Desig, Passió i enamorament
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
513
Volum
I
Núm de pàgina
34
Altres cançons relacionades
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
M'han dit que demà te'n vas
a muntanya, Magdalena.
Resaria una novena
que es majoral qui vos mena,
en arribar, t'engegàs.
Tradicionari de Mallorca
