Quan vaig prendre una escarada
de l’amo de Son Crespí,
tothom me deia: -Martí,
¿pensaràs en Na Macada?
-Ella és lletja i malcarada
i mala de pujar-hí.
Si a mi me fos estat bé,
a veure’t seria anada;
com una desbaratada
ploraria p’es carrer.
Noltros tenim un parei
que no és de muls ni de mules:
someres són totes dues;
tenim es nostro remei.