Son Jordi, llavò Sa Torre,
per temps serà tot un blau;
se n’entraran, si a Déu plau,
com la ciutat de Ximorra.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Possessions diverses
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
842
Volum
III
Altres cançons relacionades
S’euveita en sa nit tresca
remenant es picarol,
cercant fuietes de col
per tenir sa llet més fresca.
Adiós, Pepeta Clara;
si te’n vas de Llucmajor,
comana’t an el Senyor
i an En Verga, que és ton pare.
A la casa del meu pare, davant hi havia un pi.
La soca n’era de plata i lo brancatge d’or fi.
Damunt la branca més alta, l’àliga hi fia son niu.
De set llegos duia s’aigo per dar beure a los seus fills.
I cadagota que en queia feia moldre tres molins.
Un molia or i plata; l’altre, perles i robins,
l’altre l’amor de les dames per encativar fadrins.
Tradicionari de Mallorca
