El jutge amb les seves plomes
sentenci’de mort firmà.
¿Que no li deu recordar
d’aquells dos anys que va estar
desterrat a Ses Puntones?
Com amb mi sereu casat
ja fareu lo que voldreu;
d’es meu cos comandareu
perque el vos hauré entregat;
però com ara, estimat,
mirau-me i no em toqueu,
que llavò no us avaneu
com vos ne sereu anat.
Jo duc botons a sa cota
per porer-me embotonar.
M’agrada veure ballar
s’enamorat i s’al•lota.