Madona, vós sou sa mare
de sa que em fa penar tant;
vós feis-li anar recordant
desiara desiara.
S’esquena, de mal que em fa,
arrrib que no hi tenc consol.
Si em perd dins Son Rossinyol,
no m’hi vengueu a cercar.
A Sa Pobla fan pastissos
i els torren en es caliu.
Hi ha fadrina qui diu:
-No m’entraràs es canyissos.